Un blog con cuestiones, ejercicios, problemas, aplicaciones y comentarios relacionados con los contenidos de Matemáticas del segundo curso de Bachillerato en la modalidad de Ciencias Sociales
lunes, 14 de diciembre de 2020
Teoremas de continuidad
domingo, 13 de diciembre de 2020
Puntualizaciones y anotaciones sobre los contenidos de la semana del 14 al 20 de diciembre
sábado, 9 de junio de 2018
Análisis de funciones
a) Estúdiese si $f(x)$ es continua en $x=2$
b) Calcúlese la función derivada de $f(x)$ para $x\prec 2$
SOLUCIÓN
a)
Calculemos los límites laterales en $x=2$:
$$\displaystyle \lim_{x \rightarrow 2^{-}}\,f(x)=\lim_{x \rightarrow 2^{-}}\,\dfrac{x+2}{x-1}=\dfrac{2+2}{2-1}=4$$ y $$\displaystyle \lim_{x \rightarrow 2^{+}}\,f(x)=\lim_{x \rightarrow 2^{+}}\,\dfrac{3x^2-2x}{x+2}=\dfrac{3\cdot 2^2-2\cdot 2}{2+2}=2$$
y al no coincidir su valor, no existe el límite global de $f(x)$ en $x=2$, luego la función no es continua en $x=2$
b)
Para $x \prec 2$ la función derivada es
$f'(x)=\left( \dfrac{x+2}{x-1} \right)'=\dfrac{(x+2)'(x-1)-(x-1)'(x+2)}{(x-1)^2}=$
    $\dfrac{1\cdot (x-1)-1\cdot (x+2)}{(x-1)^2}=-\dfrac{3}{(x-1)^2}$
$\square$
jueves, 7 de septiembre de 2017
Análisis de funciones. Continuidad. Integración.
b) Calcúlese la integral definida $\displaystyle \int_{-1}^{0}\,f(x)\,dx$
SOLUCIÓN.
a) El primer tramo de la función es de proporcionalidad inversa, cuya asíntota tiene por ecuación $x=-2$, y el segundo tramo es de tipo lineal afín ( sin puntos de discontinuidad, por tanto ).
Por otra parte, para abscisas mayores que cero, tiene validez el tramo lineal afín y para abscisa cuyo valor sea menor o igual que cero, tiene validez el tramo de proporcionalidad inversa, siendo $\text{Dom}\,f=\mathbb{R}$
Debemos hacer notar, por tanto, que $\displaystyle \lim_{x\rightarrow 0^{+}}\,f(x)=0+2=2$ y que $\displaystyle \lim_{x\rightarrow 0^{-}}\,f(x)=\dfrac{2}{0+2}=1$; así pues, $\displaystyle \lim_{x\rightarrow 0^{+}}\,f(x) \neq \displaystyle \lim_{x\rightarrow 0^{-}}\,f(x)$ y por tanto hay una discontinuidad de salto finito en $x=0$, siendo $f(x)$ continua en los demás puntos de $\text{Dom}\,f$
b)
$\displaystyle \int_{-1}^{0}\,f(x)\,dx=\int_{-1}^{0}\,\dfrac{2}{x+2}\,dx=2\,\int_{-1}^{0}\,\dfrac{1}{x+2}\,dx=$
  $=\displaystyle 2\,\left [ \ln\,(x+2)\right ]_{-1}^{0}=2\,(\ln\,(0+2)-\ln\,(-1+2))=2\,(\ln\,2-\ln\,1)=2\,(\ln\,2-0)$
    $=2\,\ln\,2$
$\square$
sábado, 17 de septiembre de 2016
Dada la función real de variable real (...)
a) Determínense los valores que deben tomar los parámetros $a$ y $b$ para que $f(x)$ sea continua en $x=1$ y $x=2$
b) Calcúlese, para $a=4$ y $b=-2$, el área del recinto acotado por la gráfica de $f(x)$, el eje de abscisas y las rectas $x=1$ y $x=2$
SOLUCIÓN.
a)
Para que $f(x)$ sea continua en $x=1$ ha de cumplirse $$\{x^2+1:x=1\}=\{\dfrac{ax+b}{x}:x=1\}$$ y por tanto $$a+b=2 \quad \quad \quad (1)$$
Para que $f(x)$ sea continua en $x=2$ ha de cumplirse $$\{\sqrt{x^3+1}:x=2\}=\{\dfrac{ax+b}{x}:x=2\}$$ y por tanto $$2a+b=6 \quad \quad \quad (2)$$
Resolviendo ahora el sistema de ecuaciones que forman (1) y (2) $$\left\{\begin{matrix}a&+&b&=&2 \\ 2a&+&b&=&6\end{matrix}\right. \overset{e_2-e_1 \rightarrow e_2}{\sim} \left\{\begin{matrix}a&+&b&=&2 \\ a&&&=&4\end{matrix}\right. \sim \left\{\begin{matrix}&&b&=&-2 \\ a&&&=&4\end{matrix}\right. $$
b)
$$\displaystyle \text{Área}=\left|\int_{1}^{2}\,\dfrac{4x-2}{x}\,dx\right|$$ Teniendo en cuenta que una primitiva, $F(x)$, de la función $\dfrac{4x-2}{x}$ es $\displaystyle \int \dfrac{4x-2}{x} dx = 4\int dx -2 \int \dfrac{1}{x}dx = 4x-2\,\ln x$, podemos escribir $$\displaystyle \text{Área}\overset{\text{Barrow}}{=}\left|F(2)-F(1)\right|=(4\cdot 2 - 2\,\ln 2)-(4\cdot 1 - 2 \ln 1)=4-2\ln2=2\,(2-\ln2)$$
$\square$
miércoles, 15 de junio de 2016
Analizar la función ...
a) Determínese para qué valores del parámetro $b$ la función $f(x)$ es continua en $x=-1$
b) Calcúlense las asíntotas de $f(x)$
SOLUCIÓN.
a)
Para que la función sea continua en $x=-1$ debe existir el límite $\displaystyle \lim_{x \rightarrow -1}\,f(x)$ y, para ello, han de existir los límites laterales y tener el mismo valor. Veamos cuáles son los límites laterales:
$$\displaystyle \lim_{x \rightarrow -1^{-}}\,f(x)=\dfrac{1+b}{3}$$ y $$\displaystyle \lim_{x \rightarrow -1^{+}}\,f(x)\overset{\text{ind.}}{=}\dfrac{0}{0}\overset{\text{factorizando}}{=}\lim_{x \rightarrow -1^{+}}\,\dfrac{(x+1)(x+5)}{(x+1)(x+3)}=\lim_{x \rightarrow -1^{+}}\,\dfrac{x+5}{x+3}=2$$ Imponiendo la igualdad de dichos límites laterales $$\dfrac{1+n}{3}=2 \Leftrightarrow b=5$$ Así, para $b=5$, $$\displaystyle \lim_{x \rightarrow -1^{-}}\,f(x) = \lim_{x \rightarrow -1^{+}}\,f(x) = f(-1)=2$$ y la función es continua en $x=-1$
b)
En el conjunto de valores de $x$ que toman imágenes de acuerdo con el primer tramo de función no hay ninguna asíntota vertical, ya que el denominador se anula para $x=2 \succ -1$; tampoco hay asíntontas verticales para el conjunto de valores de $x$ que toman imágenes con el segundo tramo, pues el denominador se anula para $x=-3 \prec -1$. Por consiguiente, la función $f(x)$ no tiene asíntotas verticales.
Veamos ahora si tiene asíntotas oblicuas ( incluyendo las horizontales ): $y=m\,x+k$. Para el primer tramo, $$m=\displaystyle \lim_{x\rightarrow -\infty}\,\dfrac{x-5}{x\,(x-2)}=0$$ luego al tener pendiente nula, sólo tiene una asíntota horizontal; calculemos ahora el valor de la ordenada en el origen $$k=\displaystyle \lim_{x\rightarrow -\infty}\,f(x)-m\,x=\lim_{x\rightarrow -\infty}\,\dfrac{x-5}{x-2}-0\cdot x=\lim_{x\rightarrow -\infty}\,\dfrac{x-5}{x-2}=1$$ por consiguiente encontramos la siguiente asíntota horizontal: $\text{a.h.}:y=1$. Si procedemos de la misma forma con el segundo tramo de la función, encontramos el mismo resultado. $\square$
martes, 9 de febrero de 2016
Determinar el valor del parámetro $k$ para que la función sea continua en ...
donde el coeficiente $k$ del segundo tramo se considera como parámetro. ¿ Para qué valor de $m$ la función es continua en todo $\mathbb{R}$ ? ( Justificar la respuesta de acuerdo a la definición de continuidad en un punto ).
SOLUCIÓN.
El dominio de definición de esta función es todo el conjunto de los números reales. El único punto que puede presentar problemas de continuidad es el punto de engarce de ambos tramos de función ( pues éstos son continuos de por sí ), esto es, en $x=0$. Por tanto, vamos a estudiar la continuidad en este punto. Las condiciones que se deben cumplir para que una función sea continua en un punto de abscisa $x_0$ ( aquí, $x_0=0$ ) son:
i) La función ha de estar definida en dicho punto. En nuestro caso, lo está, pues $f(0)=0+k=k$
ii) Ha de existir el límite global $\displaystyle \lim_{x \rightarrow x_0}\,f(x)=\ell$; en nuestro caso, $\displaystyle \lim_{x \rightarrow 0}\,f(x)=\ell$
Efectivamente, existe dicho límite, pues los límites laterales existen: $\displaystyle \lim_{x\rightarrow 0^{-}}\,f(x)=0^2+1=1$ y $\displaystyle \lim_{x\rightarrow 0^{+}}\,f(x)=0+k=k$. Para que, además, coincidan, ha de suceder que $k=1$; y, por tanto, $\ell=1$
iii) El valor del límite (ii) ha de ser igual al valor de la función en dicho punto: $f(x_0)=\ell$; en nuestro caso, $f(0)=k=\ell$
Así, pues, las tres condiciones se cumplen si $k=1$, luego la función es continua en $x=0$ ( y por tanto para todo $x \in \text{Dom}\,f=\mathbb{R}$ ) si $k=1$. $\square$
domingo, 21 de junio de 2015
Se considera la función real de variable real definida por ...
Se considera la función real de variable real definida por: $$f(x)=\left\{\begin{matrix}
\dfrac{x^2-4}{x^2-5x+6} & \text{si} & x \prec 2\\
\\
3x+m & \text{si} & x \ge 2
\end{matrix}\right.$$
a) Calcúlese el valor del parámetro real $m$ para que la función $f$ sea continua en $x=2$
b) Calcúlense $\displaystyle \lim_{x \rightarrow -\infty}\,f(x)$ y $\displaystyle \lim_{x \rightarrow +\infty}\,f(x)$
[ PAU 2015, Madrid ]
SOLUCIÓN
a)
Observemos que el tramo izquierdo de la función se simplifica al factorizar los polinomios del numerador y denominador de la fracción algebraica $$\dfrac{x^2-4}{x^2-5x+6}=\dfrac{(x-2)(x+2)}{(x-2)(x-3)}=\dfrac{x+2}{x-3}$$
con lo cual, el único valor de $x$ que presenta problemas de continuidad es $x=3$, ya que éste anula el denominador ( y no el numerador ); sin embargo, tan solo se nos pide que averigüemos el valor que debe tomar el parámetro $m$ ( del segundo tramo de la función ) para que ésta sea continua en el punto de abscisa $x=2$; para ello, impongamos la condición de continuidad: $$\displaystyle \lim_{x \rightarrow 2^{-}}\,f(x)=\lim_{x \rightarrow 2^{+}}\,f(x)=f(2)$$ y por tanto $$\dfrac{x+2}{x-3}\,|_{x=2}=(3x+m)|_{x=2}$$ esto es $$\dfrac{2+2}{2-3}=3 \cdot 2 +m \Leftrightarrow m=-10$$ siendo $$f(2)=3\cdot 2 -10=-4$$
b)
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow -\infty}\,f(x)=\lim_{x \rightarrow -\infty}\,\dfrac{x/x+2/x}{x/x-3/x}=\lim_{x \rightarrow -\infty}\,\dfrac{1+2/x}{1-3/x}=\dfrac{1+\frac{2}{-\infty}}{1-\frac{3}{-\infty}}=\dfrac{1+0}{1-0}=1$
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow +\infty}\,f(x)=\lim_{x \rightarrow +\infty}\,(3x+m)=+\infty+m=+\infty$
$\square$
domingo, 22 de marzo de 2015
Ejercicio de clasificación de puntos de discontinuidad. ( Artículo escrito en catalán )
Exercici de classificació de punts de discontinuïtat:
Ajut: Feu ús d'algun progrma de representació gràfica (GeoGebra, MAXIMA, Wiris, ...) per visualitzar el traç de la funció
Per cada una de les funcions $f:\,\mathbb{R} \mapsto \mathbb{R}$ proposades, determineu els valors de $x$ per als quals hi ha algun tipus de discontinuïtat en cada una de les següents funcions. Classifiqueu (enraonadament) de quin tipus són:
    1.1
        $f_{1}(x)=\left[x\right]$     ( funció part entera d'un nombre real )
Observació:
La funció part entera assigna a un nombre real $x$ el major nombre enter més petit o igual que $x$; es representa per $[x]$. Per exemple: $[-2,6]=-3$, $[4,1]=4$, etcètera. A les calculadores, programes de càlcul, i llenguatges de programació correspon a la instrucció $\text{floor}\,(\square)$; per exemple, per calcular $[-2,6]$ teclejarem $\text{floor:}\,(-2,6)$ i obtindrem el valor $-3$, i per representar gràficament la funció $f(x)=[x]$ ( fent ús d'algun programa de represantació gràfica, com ara MAXIMA, o GeoGebra ) escriurem $f(x)=\text{floor}\,(x)$.

Observem que tots valors de la v.i. $x$ tals que $x \in \mathbb{Z}$ presenten discontinuïtats essencials de primera espècie i, concretament, de salt finit: no existeix el límit global en aquests punts perquè els límits laterals, malgrat existeixen, no tenen el mateix valor
    1.2
        $f_{2}(x)=\tan(x)$

Observem que tots valors de la v.i. tals que
    $x=\dfrac{(2\,n-1)\cdot \pi}{2} \quad \text{per a} \quad (n=1,2,3,\ldots) $
presenten discontinuïtats essencials de primera espècie i, en concret, de tipus asimptòtic: no existeix el límit global en aquests punts perquè els límits laterals per l'esquerra i per la dreta valen $-\infty$ i $+\infty$, respectivament
    1.3
        $f_{3}(x)=\left|\sqrt{x}\right|$

Com que els nombres negatius no formen part del domini d'existència de la funció
$\displaystyle \nexists \, \lim_{x \rightarrow 0^{-}}\,\left|\sqrt{x}\right|$
per tant, no existeix el límit globlal quan $x \rightarrow 0$
Concloem que la funció és contínua en tots els punts del seu domini d'existència, a excepció del punt $x=0$, on la funció té una discontinuïtat essencial (no existeix el límit global en aquest punt) de segona espècie, atès que un dels límits laterals no existeix.
    1.4
        $f_{4}(x)=\dfrac{x^2+1}{x^2-1}$

Els valors de la v.i. $x=\pm 1$ anul·len el denominador, però no el numerador, amb la qual cosa fan divergir la funció; els límits laterals divergeixen en sentits oposats i, doncs, la funció presenta discontinuïtats de essencials de primera espècie i, concretament, de tipus asimptòtic: no existeix el límit global en aquests punts perquè els límits laterals no coincideixen, és a dir
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow -1^{-}}\,f(x)=+\infty$
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow -1^{+}}\,f(x)=-\infty$
i
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow 1^{-}}\,f(x)=-\infty$
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow 1^{+}}\,f(x)=+\infty$
i, en particular, són de tipus asimptòtic.
Observació 1.4.1:
Observeu, al gràfic, la presència de les rectes asímptotes:
$\text{av}_1:\,x=-1$
i
$\text{av}_2:\,x=1$
    1.5
        $f_{5}(x)=\Big(1+\dfrac{1}{x}\Big)^x$

Aquesta funció presenta una discontinuïtat per a $x=\pm 0$ atès que els límits laterals no coincideixen
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow 0^{-}}\,f(x)=+\infty$
i
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow 0^{+}}\,f(x)=e$
i, per tant, no existeix el límit global
$\displaystyle \nexists \lim_{x \rightarrow 0 }\,f(x)$
La funció té, doncs, una discontinuïtat essencial de salt infinit (un dels límits laterals divergeix i l'altre no) en el punt d'abscissa $x=0$
    1.6
       
$f_{6}(x)=\left\{ \begin{matrix} -x-1 \quad \text{si} \; x \le -3\\ \\ 3 \quad \text{si} \; -1< x < 1\\ \\ x-2 \quad \text{si} \; x \ge 1\\ \end{matrix} \right.$

Hi ha dos punts de discontinuïtat essencial, els punts d'abcisses $x=-3$ i $x=3$, on els límits globals no existeixen). Això, en aquest cas, és degut al fet que els següents límits laterals no existeixen [ observem que això és degut al fet que $D = \mathbb{R}-(-3,-1)$   ] i són, per tant, discontinuïtats de segona espècie:
$\displaystyle \nexists \lim_{x \rightarrow -3^{+}}\,f(x)$
i
$\displaystyle \nexists \lim_{x \rightarrow -1^{-}}\,f(x)$
Per altra banda, en el punt d'abcsissa $x=1$ hi ha una tercera discontinuïtat essencial; el límit global no existeix, ara, perquè el valor dels límits laterals - malgrat que aquests existeixen - no coincideix . Aquesta d. és, doncs, de primera espècie i, concretament, de salt finit perquè els límits laterals són finits (per bé que - fem-ne remarca - no coincideixen).
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow 1^{-}}\,f(x) \neq \lim_{x \rightarrow 1^{+}}\,f(x)$
Vegeu el gràfic:
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow 1^{-}}\,f(x)=3$
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow 1^{+}}\,f(x)=-1$
    1.7
       
$f_{7}(x)=\left\{\begin{matrix} x^2 \quad \text{si} \; x \le 0\\ \\ -x^2+1 \quad \text{si} \; x >0\\ \end{matrix}\right.$

Aquesta funció presenta un punt de discontinuïtat essencial (de primera especie i, concretament, de salt finit) en el punt d'abscissa $x=0$ atès que els límits laterals existeixen i tenen valors finits, però no coincideixen (no existeix el límit global)
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow 0^{-}}\,f(x)=0$
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow 0^{+}}\,f(x)=1$
    1.8
        $f_{8}(x)=x-\left[x\right]$
   
( funció part decimal d'un nombre real )

Tots els valors de la v.i. $x \in \mathbb{Z}$ presenten discontinuïtats essencials (el límit global no existeix en aquests punts) pel fet que els límits laterals - malgrat que existeixen, i prenen valors finits - no coincideixen; en efecte (observeu el gràfic):
$\forall x \in \mathbb{Z} \subset D_f$
es compleix que
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow x^{-}}\,f(x)=1$
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow 0^{+}}\,f(x)=0$
Concloem, doncs, que hi ha infinits punts (tots els nombres enters) de discontinuïtat essencial de primera espècie i, en concret, de salt finit.
    1.9
        $\text{sign}(x)=\left\{\begin{matrix} 1 \quad \text{si} \; x > 0\\ \\ 0 \quad \text{si} \; x =0\\ \\ \\ -1 \quad \text{si} \; x<0\\ \end{matrix}\right.$     ( funció part decimal d'un nombre real )

En el punt d'abscissa $x=0$, aquesta funció presenta un discontinïtat essencial de primera espècie i, concretament, de salt finit, atès que el límit global de la funció no existeix en aquest punt (els límits laterals existeixen i són finits, però no tenen el mateix valor):
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow 0^{-}}\,f(x)=-1$
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow 0^{+}}\,f(x)=1$
    1.10
       
$f_{7}(x)=\left\{\begin{matrix} x^2 \quad \text{si} \; x \neq 1\\ \\ 4 \quad \text{si} \; x =1\\ \end{matrix}\right.$

Aquesta funció presenta un únic punt de discontinuïtat, de tipus no essencial (o evitable) per a $x=1$, atès que el límit en aquest punt existeix i és igual a $1$; en efecte
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow 1^{-}}\,f(x)=1$
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow 1^{+}}\,f(x)=1$
però, no obstant això, aquest valor (del límit) no coincideix amb el valor de la funció ( en $x=1$ ) que és igual a $f(1)=4$
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow 1}\,f(x) \neq f(1)$
    1.11
       
$f_{11}(x)=x^3 \; \text{si} \; x \neq -1 $

Aquesta funció presenta un únic punt de discontinuïtat, de tipus no essencial (o evitable) per a $x=-1$, atès que el límit en aquest punt existeix i és igual a $-1$; en efecte
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow 1^{-}}\,f(x)=-1$
$\displaystyle \lim_{x \rightarrow 1^{+}}\,f(x)=-1$
però, no obstant això, la funció no està definida per a $x=-1$
martes, 8 de abril de 2014
Un ejercicio sobre continuidad y derivabilidad
Sea la siguiente función definida de $\mathbb{R}$ en $\mathbb{R}$
$$f(x)=\left\{\begin{matrix}x^2-4x+3 \quad \text{si} \quad x\prec1 \\ \\ -x^2+4x-3 \quad \text{si} \quad x\ge 1 \\ \end{matrix}\right.$$
Estudiar su continuidad y su derivabilidad. Representar gráficamente la función.
Resolución:
Continuidad:
Ambos tramos de la función definida a trozos son funciones continuas, por ser polinómicos; sin embargo, podría haber una discontinuidad en el punto de abascisa $x=1$, que es donde acaba un tramo y empieza el otro. Veamos: en primer lugar, vemos que la función está bien definida en $x=1$ ( condición necesaria para que la función sea continua ), pero, además, debe cumplirse que los límites laterales existan ( existen ) y que sus valores coincida. Veamos si se cumple eso último: $\displaystyle \lim_{x\rightarrow 1^{-}}\,f(x)=\lim_{x\rightarrow 1}\,x^2-4x+3=1^2-4\cdot 1+3=0$ y en cuanto al otro límite lateral, $\displaystyle \lim_{x\rightarrow 1^{+}}\,f(x)=\lim_{x\rightarrow 1}\,-x^2+4x-3=-1^2-4\cdot 1-3=-1+4-3=0$, luego ambos límites coinciden, luego la función es continua, también, en $x=1$, luego es continua en todo su dominio de existencia, que es $D_f=\mathbb{R}$
Derivabilidad:
El que una función sea continua en un punto, no es suficiente para que pueda afirmarse que también es derivable en el mismo; precisamente, vamos a observar eso mismo en este ejercicio. Veamos, para que sea derivable en un punto, al definirse la derivada en un punto como un límite, $f'(x)=\displaystyle \lim_{\Delta x \rightarrow 0}\,\dfrac{\Delta y}{\Delta x}$, o en otras palabras, como $\displaystyle \lim_{h \rightarrow 0}\,\dfrac{f(x+h)-f(x)}{h}$ ( siendo $h$, por comodidad, el infinitésimo $\Delta x$ ), existe si y sólo si existen los límites laterales ( derivadas laterales ): $\displaystyle \lim_{h \rightarrow 0^{+}}\,\dfrac{f(x+h)-f(x)}{h}$ y $\displaystyle \lim_{h \rightarrow 0^{-}}\,\dfrac{f(x+h)-f(x)}{h}$ y sus valores coinciden en el punto en cuestión. Entonces, como la derivada por la izquierda es $(x^2-4x+3)'=2x-4$, con lo cual, en el punto de abscisa $x=1$ toma como valor $2\cdot 1-4=-2$, y, la derivada por derecha es $(-x^2+4x-3)'=-2x+4$ y su valor en $x=1$ es $-2\cdot 1+4=2$, al no coincidir dichos valores, podemos afirmar que la función no es derivable en $x=1$, aunque es derivable en todos los demás puntos de su dominio de existencia.
Gráfica de la función:

El gráfico de la función definida a trozos es el siguiente

$\square$
